khoahoc.vietjack.com

Câu hỏi:

28/04/2026 101 Lưu

Cho biểu thức: \(C = \left( {\frac{{\sqrt x  - 2}}{{x - 1}} - \frac{{\sqrt x  + 2}}{{x + 2\sqrt x  + 1}}} \right).\frac{{{{\left( {1 - x} \right)}^2}}}{2}\)

a) Rút gọn C nếu \(x \ge 0,x \ne 1;\)

b) Tìm \(x\) để C dương;

c) Tìm giá trị lớn nhất của      C.

Quảng cáo

Trả lời:

verified Giải bởi Vietjack

a) ĐK: \(x \ge 0,x \ne 1\), ta có:

\(C = \left( {\frac{{\sqrt x  - 2}}{{x - 1}} - \frac{{\sqrt x  + 2}}{{x + 2\sqrt x  + 1}}} \right).\frac{{{{\left( {1 - x} \right)}^2}}}{2} = \left( {\frac{{\left( {\sqrt x  - 2} \right)\left( {\sqrt x  + 1} \right) - \left( {\sqrt x  + 2} \right)\left( {\sqrt x  - 1} \right)}}{{\left( {\sqrt x  - 1} \right){{\left( {\sqrt x  + 1} \right)}^2}}}} \right).\frac{{{{\left( {1 - x} \right)}^2}}}{2}\)

\( = \frac{{x - \sqrt x  - 2 - x - \sqrt x  + 2}}{{\left( {\sqrt x  - 1} \right){{\left( {\sqrt x  + 1} \right)}^2}}}.\frac{{{{\left( {1 - x} \right)}^2}}}{2} = \frac{{ - 2\sqrt x }}{{\left( {\sqrt x  - 1} \right){{\left( {\sqrt x  + 1} \right)}^2}}}.\frac{{{{\left( {1 - x} \right)}^2}}}{2}\)

\( = \frac{{ - \sqrt x {{\left( {1 - x} \right)}^2}}}{{\left( {x - 1} \right)\left( {\sqrt x  + 1} \right)}} = \frac{{\sqrt x \left( {1 - x} \right)}}{{\left( {\sqrt x  + 1} \right)}} = \sqrt x \left( {1 - \sqrt x } \right)\)

b) Ta có:\(C > 0 \Leftrightarrow \sqrt x \left( {1 - \sqrt x } \right) > 0 \Leftrightarrow 1 - \sqrt x  > 0 \Leftrightarrow 1 > \sqrt x  \Rightarrow 0 \le x < 1.\)

c) Với \(x \ge 0,x \ne 1\), ta có\(C = \sqrt x \left( {1 - \sqrt x } \right) = \sqrt x  - x =  - \left( {x - \sqrt x } \right) =  - \left( {x - 2\sqrt x .\frac{1}{2} + \frac{1}{4} - \frac{1}{4}} \right) =  - {\left( {\sqrt x  - \frac{1}{2}} \right)^2} + \frac{1}{4}\)

Vì \( - {\left( {\sqrt x  - \frac{1}{2}} \right)^2} \le 0\) với mọi \(x \ge 0\) nên \( - {\left( {\sqrt x  - \frac{1}{2}} \right)^2} + \frac{1}{4} \le \frac{1}{4}\) với mọi \(x \ge 0\).

Do đó: \(C \le \frac{1}{4}\) với mọi \(x \ge 0\)

GTLN của \(C = \frac{1}{4}\) khi \(\sqrt x  - \frac{1}{2} = 0 \Leftrightarrow \sqrt x  = \frac{1}{2} \Leftrightarrow x = \frac{1}{4}.\)

Vậy GTLN của \(C = \frac{1}{4}\) khi \(x = \frac{1}{4}\).

CÂU HỎI HOT CÙNG CHỦ ĐỀ

Lời giải

a) Ta có \(\sqrt {50}  - \sqrt {32}  + 3\sqrt 8  = \sqrt {25.2}  - \sqrt {16.2}  + 3\sqrt {4.2}  = 5\sqrt 2  - 4\sqrt 2  + 3.2.\sqrt 2  = 7\sqrt 2 \).

b) \(\sqrt {25a}  + 2\sqrt {160a}  - 3\sqrt {10a}  = \sqrt {25.10a}  + 2.\sqrt {16.10a}  - 3\sqrt {10a} \)

\( = 5\sqrt {10a}  + 2.4.\sqrt {10a}  - 3\sqrt {10a}  = 10\sqrt {10a} \).

c) \(\left( {2\sqrt 7  + \sqrt 3 } \right)\sqrt 7  - \sqrt {84}  = 2\sqrt 7 .\sqrt 7  + \sqrt 3 .\sqrt 7  - \sqrt {4.21} \)

\( = 2.7 + \sqrt {21}  - 2\sqrt {21}  = 14 - \sqrt {21} \).

d) \(\left( {\sqrt {63}  - \sqrt 8  - \sqrt 7 } \right)\sqrt 7  + 2\sqrt {14}  = \sqrt {63} .\sqrt 7  - \sqrt 8 .\sqrt 7  - \sqrt 7 .\sqrt 7  + 2\sqrt {14} \)

\( = \sqrt {9.7.7}  - 2\sqrt 2 .\sqrt 7  - 7 + 2\sqrt {14}  = 3.7 - 2\sqrt {14}  - 7 + 2\sqrt {14}  = 14\).

Lời giải

a). Với \(a \ge 0\), ta có: \(3\sqrt {2a}  - \sqrt {18{a^3}}  + 4\sqrt {\frac{a}{2}}  - \frac{1}{4}\sqrt {128a} \)

\( = 3\sqrt {2a}  - 3a\sqrt {2a}  + 2\sqrt {2a}  - 2\sqrt {2a} \)

\( = 3\sqrt {2a}  - 3a\sqrt {2a}  = 3\left( {1 - a} \right)\sqrt {2a} .\)

b). Với \(x > y > 0\), ta có: \(2y\sqrt {x - y}  + x\sqrt {\frac{1}{{x - y}}}  - x\sqrt {\frac{a}{{ax - ay}}}  - \sqrt {{x^3} - {x^2}y} \)

\( = 2y\sqrt {x - y}  + x\sqrt {\frac{1}{{x - y}}}  - x\sqrt {\frac{a}{{a\left( {x - y} \right)}}}  - \sqrt {{x^2}\left( {x - y} \right)} \)

\( = 2y\sqrt {x - y}  - \left| x \right|\sqrt {x - y}  + x\sqrt {\frac{1}{{x - y}}}  - x\sqrt {\frac{1}{{x - y}}} \)

\( = \sqrt {x - y} \left( {2y - x} \right)\) (do \(x > 0\)).

c). Với \(a \ge 0,b \ge 0,a \ne b\), ta có:
\(\frac{{\sqrt a  + \sqrt b }}{{\sqrt a  - \sqrt b }} + \frac{{\sqrt a  - \sqrt b }}{{\sqrt a  + \sqrt b }} = \frac{{{{\left( {\sqrt a  + \sqrt b } \right)}^2} + {{\left( {\sqrt a  - \sqrt b } \right)}^2}}}{{\left( {\sqrt a  - \sqrt b } \right)\left( {\sqrt a  + \sqrt b } \right)}}\)

\( = \frac{{a + 2\sqrt {ab}  + b + a - 2\sqrt {ab}  + b}}{{\left( {\sqrt a  - \sqrt b } \right)\left( {\sqrt a  + \sqrt b } \right)}} = \frac{{2a + 2b}}{{a - b}}\).